Adell, J. (en premsa). Tendències en educació en la societat de las tecnologies
de la informació. En M. Area (Coord.): Educar en la societat de la
informació. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Laura Albiol Gómez.
L20 Noves tecnologies, 2n de Magisteri Infantil.
Aquest article consta de sis parts: en la primera part fa una petita introducció sobre les Noves tecnologies amb la intenció de situar-nos. A continuació fa un repàs històric de la evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació. En tercer lloc, explica que s’entén per les noves tecnologies de la informació i la comunicació així com algunes les conseqüències d’aquestes. Després explica el punt fonamental de l’article: les implicacions que tenen les noves tecnologies en l’educació, amb la intenció de conscienciar-nos i fer-nos reflexionar a les persones implicades en l’educació. Per finalitzar, l’autor acaba el text en un corol·lari (conclusions extretes).
A continuació resumiré cadascuna de les parts del text que després esdevindran en una mena de conclusions que extraure sobre l’article. L’article tracta sobre un dels fenòmens més espectaculars que en estos darrers anys aborda tots els àmbits de la nostra vida, és a dir, està canviant la nostra manera d’aprendre, de relacionar-nos, de treballar. Es tracta de la introducció de les Noves Tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes tecnologies es sumen a tots els altres fenòmens que han contribuït a transformar la societat. Fenòmens que pel fet d’estar tan integrats i pel seu ús tan habitual en la nostra societat, no ens hem adonat dels canvis que suposaren en el seu moment. Però ara el que resulta d’interès per als historiadors de la comunicació, és esbrinar com la tecnologia de la informació ha afectat els individus i la societat a la qual pertanyen.
L’article fa una reflexió per a entendre aquest fenomen tecnològic de la informació, i adopta una perspectiva històrica per a entendre no sols aquestos canvis, sinó a més, les implicacions que les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan començant a tenir en l’educació.
El primer gran canvi que va transformar la història de la humanitat va ser el llenguatge oral, la capacitat per a parlar “la codificació dels pensaments mitjançant sons”. El segon canvi va ser la escriptura “la creació de signes gràfics per a representar la paraula”, que ens va permetre crear un discurs autònom, independent del autor/parlant, i lliure de context, a més de possibilitar la conservació i transmissió de coneixements per a la posterioritat. Però l’escriptura presentava un problema, la lentitud per a transmetre coneixement respecte a la rapidesa del llenguatge, que esdevingué per a molts autors en el tercer gran canvi, l’aparició de la impremta. Aquesta aparició suposà la possibilitat de reproduir textos en grans quantitats, fet decisiu en les transformacions econòmiques, polítiques, socials, religioses i pràcticament en tots els aspectes de la nostra societat.
El quart i fonamental canvi, al qual fa gran referència l’article, és el dels mitjans electrònics i la digitalització, que suposà una nova manera de representar la informació (S’inicià amb el primer missatge que Samuel Morse envià per telègraf.). Aquest canvi és el que està desenvolupant-se actualment en la nostra societat, i depèn de diversos factors. Hem de saber que aquestos factors no són sols tecnològics, sinó que són producte de les condicions socials i econòmiques pròpies d’un país en un moment concret de la seua història. Condicions que determinen el desenvolupament i la creació d’aquestes noves tecnologies dins d’un determinat marc socioeconòmic, que possibilita no sols el seu desenvolupament, sinó també la seua aplicació a la producció, i que les puga utilitzar la societat.
Totes aquestes transformacions que el text ens explica, l’autor les defineix en el següent terme, que descriu a la perfecció la societat en la que estem vivint avui en dia : “la societat de la informació”.
A continuació el text presenta les característiques més distintives de les noves tecnologies de la informació i la comunicació: la immediatesa, la innovació, immaterialitat, interactivitat, diversitat, etc. Les quals contribueixen a que la digitalització supose un canvi radical en el tractament de la informació. Parlem, a les hores, de la importància de la xarxa per excel·lència: Internet.
Internet augmenta les possibilitats de transmissió de la informació, gràcies al fet de interconnectar els ordinadors de tot el món entre ells. Per aquest motiu, facilita la formació continua i activa de qualsevol professional, proporcionant-li en tot moment la informació que necessite, ja que Internet evita que la informació quede lligada a llibres, fotocopies, fotos, etc.
Seguidament el text destaca algunes repercussions educatives que les noves tecnologies provoquen a mesura que avancen. La primera i principal es l’excés d’informació que tenim a l’abast constantment, informació que es renova ràpidament , aleshores, hem de estar sempre al dia d’allò que sorgeix i hem de ser capaços de seleccionar La informació rellevant així com ajudar als nens a estructurar i extraure les idees que els interessen. Encara que el més important és no deixar-se manipular per els interessos dels organismes que controlen aquests mitjans. Ací és realment on l’educació té un paper rellevant i ha de saber donar resposta a tots aquests problemes que presenten les noves tecnologies. Un altra repercussió de les noves tecnologies és que es trenquen les barreres espai-temporals, ja que, no és necessari que els participants coincidisquen en temps i espai. No obstant això, els participants (emissor-receptor) poden interactuar i intercanviar missatges, és el que el autor anomena “comunitats virtuals”: llocs on individus comparteixen interessos, prenen, produeixen i distribueixen informació de manera més còmoda i econòmica.
Les Noves Tecnologies de la informació i la comunicació no tenen una gran rellevància al sistema educatiu. Malgrat això, aquestes tenen una gran implicació i importància en l’educació que el text explica amb la finalitat de que el lector prenga consciència de la seua importància.
En primer lloc el text explica que s’han fet estudis on s’ha tret en clar que en la societat de la informació els canvis es produeixen a la velocitat de la llum, de tal manera que les persones sols podrem adaptar-nos si ens convertim en una societat d’aprenentatge permanent. És per això, que necessitem una formació continua, adquirint nous coneixements i habilitats així com mecanismes adequats per què aquestos arriben a totes les parts del món.
Els rols dels alumnes i els professors també s’han d’adaptar a aquestos canvis, els alumnes hem de tenir un paper més actiu en la nostra formació, i les Noves Tecnologies hem d’utilitzar-les com un mitjà on es produeixen processos d’ensenyament-aprenentatge. Molts estudis proposen que no sols siga un lloc de transmissió de material d’estudi, sinó com molt bé diu la definició de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació; uns canals de comunicació entre professors-alumnes, alumnes-alumnes. Com per exemple la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), una nova visió d’institució educativa.
Per aquest mateix motiu l’alumne ja no sols haurà de limitar-se ha escoltar la informació que proporciona el professor, sinó que de manera activa es convertirà en un subjecte que buscarà aquella informació que necessite. El professor serà com un guia que orientarà l’alumne en el seu aprenentatge.
També s’assenyala que els materials d’ensenyament-aprenentatge es presentaran de diverses formes, com les biblioteques electròniques per exemple, que són una nova manera de guardar i presentar la informació.
Per finalitzar l’autor esmenta les conclusions on destaca que les noves tecnologies estan canviant el món, la manera de treballar, de relacionar-nos, de passar el temps lliure, etc.
Ens diu també que les Noves tecnologies han de ser un factor d’igualtat social que no accentue les desigualtats ja existents en altres societats del món. I també assenyala el paper guiador del sistema educatiu front a la gran quantitat d’informació que reben els nens a través dels mitjans de comunicació (en ells inclòs l’ordinador) així com l’ajust d’aquet sistema a la realitat externa (doctrina tradicional: lligada al llibre).
Després de treballar i reflexionar aquest text, vuic destacar a més d’analitzar baix el meu punt de vista, algunes idees que m’han semblat molt interessants. En primer lloc crec, a l’igual que l’autor, que l’opinió que l’escola va a desaparèixer és una postura molt radical a més d’inviable. L’escola és una institució consolidada i és a través d’ella que es transmet la cultura d’un país, a més, l’escola atén a una sèrie de valors i principis que no poden transmetre’s d’una altra forma. Si que es veritat que l’escola va enrederida en comparació en l’evolució de les Noves tecnologies, però això no vol dir que l’escola no evoluciona. L’escola més de pressa o més lentament sempre es va adaptant a les Noves tecnologies.
Es per aquest motiu que parle d’una desaparició inviable de l’escola a causa de les noves tecnologies, que sols provoquen canvis en la manera de produir-se el procés d’ensenyament-aprenentage i sobretot canvis en els rols dels mestres i dels alumnes.
Els mestres han d’adoptar un nou paper en l’escola, un paper en el que mestre siga capaç d’ensenyar a aprendre, és a dir, ensenyar a organitzar el pensament dels xiquets i a seleccionar la informació rellevant que s’ajuste als seus interessos. S’han de convertir en una guia que proporciona totes les ferramentes i ajudes necessàries per a que els xiquets dintre la immensitat d’informació que reben sàpiguen fer una bona recerca.
Avui en dia estem en una societat en la que més que abundar la informació, abunda la “desinformació”, perquè de tota la informació que rebem que s’ajusta a allò que ens interessa sols val una poca, la resta són filtracions de textos no relacionats en el tema que contenen les paraules clau que has utilitzat, que no expliciten les fonts d’on provenen, etc.i més que informar ens “desinformen”. Per això insistir en el paper de guia i facilitador de recursos del professorat.
En quant a l’alumnat, les noves tecnologies també provoquen que adopte un paper més actiu en quant a la recerca d’informació per a formar-se. L’alumne ha d’estar predisposat a aprendre nous conceptes relacionats en les noves tecnologies, ha de posar interès (dedicar temps de la seua vida a l’estudi de les noves tecnologies) i sobretot ha de ser capaç de fer les coses de manera autònoma, fent servir els recursos i mecanismes que els professor posaran al seu abast.
“Educar és una tasca centrada en el futur”. Per una part sí estic d’acord amb açò, perquè la tasca d’una mestra suposa preparar els xiquets per al futur, però d’una altra banda la tasca d’educar es centra en el present i el treball de les noves tecnologies suposa tenir els mitjans adequats. Les escoles avui en dia no tenen la infraestructura adequada per poder treballar el fenomen tecnològic. Aquest fet és determinant a l’hora de pensar que l’educació a més de pensar en el futur ha de pensar en el present, i el nostre present és que les noves tecnologies no es poden treballar i analitzar a les escoles, perquè són en moltes d’elles inexistents.
En relació a aquest tema també pense que no sols hi ha una manca en quant a la infraestructura, sinó que a més molts mestres no estan preparats per transmetre coneixements de les Noves Tecnologies.
Encara que en teoria la formació del professorat ha de ser continua, l’ensenyament al professorat sobre les noves tecnologies no és una realitat consolidada. El mestre, avui en dia, el camí més fàcil que té per començar a conèixer el món de les TIC aplicat a l’educació és a partir del seu propi interès, sense que cap institució propicie la formació d’una manera accessible. Açò suposa un esforç personal i una dedicació extra que no es veuen recompensades per les institucions educatives ni pels propis companys, en molts casos. També cal dir que molts docents ignoren els canvis que es donen en la societat i es comporten amb indiferència davant la innovació educativa.
Per finalitzar pense que la riquesa més gran que pot tenir un país és estar integrat per habitants que abunden en informació, que sàpiguen utilitzar-la seleccionar-la, que es facen més persones, més competents, més llestos, més crítics, més autònoms,que puguen formar la seua pròpia identitat personal,etc. Malgrat això,si aquesta riquesa, que és el fet de poder tenir informació, queda limitada a una part del món, provoca problemes de desigualtat social.
Un dels problemes que poden produir aquests canvis és que s’accentuen encara més les desigualtats que hi ha entre els països pobres i els rics, perquè si les noves tecnologies no s’implanten de manera equitativa, els països més desenvolupats avançaran de manera més ràpida i els països més pobres es quedaran igual d’estancats i la barrera que els diferència s’allunyarà més.
Per això l’educació ha de treballar per la igualtat social, de forma que en l’actual societat de la informació tots siguem autònoms i capaços de saber on i com trobar la informació i seleccionar-la de forma crítica i coherent amb les pròpies idees i interessos.
