Software Lliure a l'escola

| View | Upload your own

Presentació que tracta sobre la necessitat d'usar Software Lliure a l'escola.


SlideShare Link

QUÈ HEM APRÉS AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Per a nosaltres ha sigut tot un repte fer aquesta activitat.

Quant a la teoria sobre el Software Lliure, hem anat recopilant informació per tal de construir-nos des de zero un concepte suficientment contrastat de SL. A més dels articles que hi ha a l’Aula Virtual, hem buscat per la Internet altres fonts d’informació que ens ajudaren a completar idees i a assentar conceptes importants.

Per poder formar-nos una visió crítica de la incorporació del SL a l’àmbit educatiu, vam creure interessant posar-nos en contacte amb docents que, d’una manera o una altra, pogueren contar-nos la realitat del software lliure a les escoles. Mestres com Hermini Segarra ens van donar la seua opinió sobre l’adequació d’utilitzar el SL a l’escola. La necessitat de treballar per una escola més igualitària i solidària comporta, de manera inherent, una coherència en la forma. Aquesta coherència és la que ens duu al SL. Vicent Campos, mestre i director de la revista Quaderns Digitals, ens va parlar dels avantatges i dels inconvenients del SL a l’escola. També ens va comentar la postura del govern valencià quant a la implantació del software lliure als centres i la seua política de difusió. Aquesta conversa ens va fer pensar sobre els procediments que s’utilitzen per implantar aquest software. Tal vegada altres camins, oferirien millors propostes i actituds més dispostes. Encara que això és una altra qüestió.

Després d'haver llegit i treballat els artícles i la informació que també hem recopilat d'internet i de les entrevistes amb aquests mestres, ens vam crear la nostra propia definició de Software Lliure. Pensem que a l'escola és necessari l'utilització de SL perquè si allò que pretenem és educar en i per a la llibertat, hem d'utilitzar recursos lliures, com és el cas del SL.

Programes que hem aprés a utilitzar:

Una vegada la teoria clara, vam decidir buscar les imatges. Hem aprés a utilitzar el Flickr CC. Dificultats: una. Trobar imatges que plasmaren allò que volien dir. Utilitzar el Flickr CC no ens va suposar cap inconvenient.

La música la cercàrem en Jamendo. Crearem un compte i descarregàrem algunes cançons que ens van agradar, per després selecionar la que considerarem més adient a la nostra presentació.

Havíem utilitzat l’Audacity en algun moment puntual de la carrera, encara que les aplicacions no havien sigut cap d’aquestes. A part d’açò, tots els programes i les tasques que es poden fer amb ells, ens eren totalment desconegudes. Amb l’Audacity hem aprés a juntar una pista d'audio i la grabació de veu; a més d’aprendre a fer modificacions sobre l'audio: retallar aquelles parts de l'audio que no voliem, moure-la i situar-la al nostre gust. És un programa fàcil d’usar i molt útil. Una vegada hem confeccionat la pista d'audio l'hem penjada al Media Max (programa d'emmagatzenament online).

L’SlideShare ens ha donat algun problemeta més. Ens va costar molt penjar el projecte. Vam repetir els passos diverses vegades per evitar algun error. A la fi, sembla que era un problema de connexió a la xarxa. Finalment sincronitzarem la presentació amb la música per tal de crear el Slidecast.

Comentari del Reial Decret d’ensenyances mínimes per al segon cicle de l’Educació Infantil.

Després de fer l’anàlisi dels capítols 1, 2, 4 i 5, i de fer els comentaris en les dues entrades anteriors, creem que està més que clara la necessitat d’introduir l’ús de les TIC a l’Escola des de les primeres edats, però aquesta clara necessitat ha de tenir constància en documents legals com el PCC i per a que això es duga a terme ha de rebre un gran recolzament per part dels organismes governamentals, encarregats, mitjançant les lleis, de regular tot allò que comporta el nostre sistema educatiu (continguts...).

Al analitzar el Reial Decret 1630/2006, del 29 de Desembre veiem que les tecnologies de la informació i comunicació estan presents en totes les àrees del currículum del segon cicle d’Educació Infantil, els continguts dels quals s’estableixen al voltant de tres àrees curriculars:

L’àrea de Coneixement d’un mateix i Autonomia personal: on destaquem el llenguatge audiovisual, com element bàsic per a la relació amb els altres i com a eina per desenvolupar la competència social.

L’àrea de Coneixement de l’entorn: on es destaquen les Noves Tecnologies com a element de l’entorn proper que envolta als xiquets, cosa que contribueix a que aquestos s’interessen pel seu ús i coneixement, així com per intentar identificar el seu paper i funcionalitat en la vida.

L’àrea de Comunicació i representació: on trobem major presència de les Noves Tecnologies. Com ja hem deixat evidenciat a través de les nostres intervencions anteriors, el llenguatge audiovisual i les tecnologies de la comunicació i de la informació són part fonamental en la formació personal, social i acadèmica dels xiquets de la societat actual. No podem evitar la seua presència des de menuts ja que hi són al carrer, a casa, al cinema..., per això en aquesta àrea es fa referència a la iniciació en l’ús que els xiquets dels segon cicle d’Infantil han de fer de les eines tecnològiques com a elements de comunicació, han d’interpretar missatges, relats i textos a través del llenguatge audiovisual, s’han d’apropar a produccions audiovisuals i aprendre a fer valoracions crítiques sobre els seus continguts, han d’intentar fer una distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual, així com prendre consciència de la necessitat d’un ús moderat dels mitjans audiovisuals i de les Noves Tecnologies de la informació i comunicació.

Al Consell de la Comunitat Valenciana existeix una concreció d’aquest mateix Reial Decret, el Decret 38/ 2008, del 28 de Març, on també s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil però concretament d’aquesta comunitat.

Per tant, si tenim en compte tot el treball que es fa al currículum amb les tecnologies de la comunicació i de la informació, evidenciarem al respecte, la necessitat de fer un ús apropiat i educatiu d’aquestes, així com la necessitat d’una formació bàsica,competent i constant per part del professorat, que mai ha d’oblidar que les Noves Tecnologies són una eina de treball i comunicació actual i futura d’ells i dels seus alumnes.

ORGANITZACIÓ, GESTIÓ, PROGRAMARI I RECURSOS DE LES TIC

CASES, J. i TORRESCASANA, M.R. Les TIC a l’Educació Infantil. Dossiers did@c-TIC’s. Editorial UOC. Barcelona, 2006. -CAPTL 1 i 2-.

Quan parlem d’incorporar les TIC a l’escola, no sols ens referim a dotar-la d’ordinadors, càmeres digitals, equips de música, projectors, etc. Això sols és una part de la tasca d’introducció, ja que és després quan ens hem de plantejar quina serà la seua funció en les aules, on les col·locarem, quan les usarem, com, per què, etc. És a dir, hem de fer una profunda reflexió sobre la millor forma de gestionar i abordar les TIC dintre de l’escola per fer un bon ús.

Al capítol 4 del llibre “Les TIC a L’educació infantil” es fa una mena de reflexió sobre l’organització i gestió dels recursos TIC, on els autors intenten argumentar i donar possibles respostes a tots els interrogants que al principi hem esmentat.
Com ja havíem citat en comentaris anteriors(anàlisi dels capítols 1 i 2 de “Les TIC a L’educació Infantil”), en una societat anomenada la societat de la informació, ja no podem dubtar de que els xiquets d’Educació Infantil han de fer servir els ordinadors a l’escola igual que tothom. Per tant, és de suposar, encara que es cree conflicte, que és necessari que els ordinadors estiguen incorporats dins les aules, per fer d’ells un recurs educatiu útil i coherent de treball (els racons de les aules d’infantil).

Una de les coses que són imprescindibles per a la implantació de les TIC són l’actitud positiva (formació), l’organització cooperativa (cerca de recursos, difusió de la feina feta), la flexibilitat que a d’haver entre els mestres, per tal d’arribar a un consens de l’ús i finalitats més adequades en quant a les noves tecnologies. En fi, que el centre (equip directiu) ha de propinar la dinamització de les TIC per tant d’aconseguir un ambient ideal de debat sobre les possibilitats educatives de les TIC.

Al llibre ens diu que per tal de dur açò a terme seria convenient crear a l’escola una comissió d’informàtica amb un mestre per cada cicle, el qual, informaria a la resta sobre nous projectes a disposició de l’escola, s’encarregaria del manteniment de les eines de treball (ordinadors, càmeres digitals, ...), a més d’incloure-les en la tasca que és realitza en les diferents àrees curriculars.

A més de crear aquesta comissió, hauríem de disposar del material adequat per poder treballar-les bé dins les aules. Per tant en una escola aproximadament deuria haver: una aula d’ordinadors organitzats de forma adequada, una zona wifi, tenir ordinadors a l’aula amb els què es pogueren ampliar i complementar els coneixements, disposar també de bones impressores, escàners, càmeres digitals, càmeres de vídeo, un canó de projecció i per donar una bona solució als xiquets que tenen dificultats en l’ús del ratolí, pantalles tàctils.

Aleshores la proposta d’aula ideal d’Educació Infantil que treballa utilitzant les TIC seria aquella que disposara de quatre ordinadors connectats en xarxa i a Internet, una impressora, i que hi haguera facilitat per poder instal·lar perifèrics (canó de vídeo, càmera digital, càmera de vídeo...)
Tenint tots aquestos recursos dins les aules, seria més fàcil integrar les TIC en les tasques quotidianes de l’aula, aconseguint normalitzar el seu ús creant-se així un ambient motivador, natural i adequat. D’aquesta manera s’eliminaria la finalitat de l’ús de les TIC sols com una eina de repàs i passarien a considerar-se com una eina educativa més.

Altres aspectes a tenir en compte a l’hora de treballar les noves tecnologies a l’aula són: quins conceptes, habilitats i actituds es treballen amb l’ús de les TIC i sobretot la metodologia del mestre, que en molts casos és encara una metodologia antiga, una metodologia tradicional, on sols té protagonisme el llibre, on no es veu que la finalitat d’aprendre no és la d’apilar coneixement en el cap sense sentit, on sols es potencia l’individualisme i es dóna importància als mèrits; sinó que ha de ser una metodologia oberta als canvis, flexible, que tinga en compte les necessitats individuals de cada alumne i on es treballe de manera cooperativa.

Al capítol 5, els autors ens fan un recull d’una sèrie de programes i recursos que s’utilitzen al segon cicle d’Infantil. un dels programes que més interessant m’ha semblat i que ofereix moltes possibilitats de treball és el JClic, un programa amb un ric ventall d’activitats classificades per nivells i temàtiques variades que ajuden a reforçar el treball diari de l’aula. El lloc de descarrega és : La Zona Clic (http://clic.xtec.net/es/).
Dels programes de dibuix destacaria el Kid Pix que encara que té la mateixa funció que el Paint, amb ell s’hi pot donar moviment a les imatges que integrem a l’ordinador. A més, té la finalitat de preparar seqüències d’imatge, que ens permet crear narracions amb dibuixos fets pels xiquets.
Del llistat d’ enllaços que ens presenta el llibre destacaria:

L’entorn educatiu: http://www.educalia.org/. Pàgina en activitats per a xiquets des d’Infantil fins a Secundaria.

El món per un forat: http://www.edu365.cat/infantil/monpemnforat/. Pàgina estructurada al voltant de tres temes: Paisatge, Societat i éssers vius. Està formada per material audiovisual dins de cada temàtica trobem activitats específiques. Vídeos, jocs, dibuixos i fotografies.

http://www.xtec.cat/~aperez83/infantil.htm. pàgina que recull experiències i material interessant de propostes educatives fetes pels mestres d’Infantil.

No hem d’oblidar que tot allò que realitzem dins l’aula, ha de tenir un sentit i una finalitat educativa. I que si a més aconseguim trobar el temps necessari per discutir i investigar la manera de treballar i establir què es farà a l’escola amb les TIC, com es farà i quan es durà a terme aquesta tasca, podrem assegurar que vertaderament l’escola ha donat un pas qualitatiu molt important.

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

CASES, J.;TORRESCASANA, M.R.: Les TIC a l'Educació Infantil. 1ª edició. Barcelona: editorial UOC, 2006. En Dossiers did@c-TIC's. ISBN:84-9788-549-X. -Caps. 1i 2 -

La societat en què vivim ja no és la societat de fa 50 anys, és una societat marcada per l’anomenada revolució digital que ha canviat no sols la nostra manera de treballar, sinó la nostra manera de relacionar-nos, de viure en general (societat de la informació). És per això que l’escola, encarregada de transmetre cultura, ha d’apropar-se i adaptar-se de la forma més adequada a aquesta nova realitat. Una realitat on els xiquets des de que naixen estan convivint i tenen al seu abast ordinadors, càmeres digitals, MP3/MP4, telèfons mòbils, etc. Aparells digitals imprescindibles per al seu desenvolupament sociocultural. Per tant l’escola ha d’intentar canviar en la mateixa rapidesa que ha canviat la nostra societat, ha de reciclar-se i així ser puntera en el tractament de les TIC com a eina didàctica des d’Infantil fins a l’Institut.
El llibre de Les TIC a l’Educació Infantil és una mena d’exemple on s’argumenta molt bé la importància que tenen les TIC com a recurs didàctic a les aules d’Educació Infantil.

Al primer capítol els autors justifiquen la importància així com al necessitat d’introduir l’ús de les TIC en l’Educació Infantil. També se’ns diu, com bé he dit abans, que la revolució digital és una realitat actual que afecta a la nostra societat, on no som sols els adults protagonistes, sinó que també ho són els xiquets, que com tots nosaltres en el dia a dia tenen contacte amb les TIC (en la família, els viatges, els amics, etc.). Per això la importància d’implantar-les a l’escola des d’Infantil, per què els xiquets les coneguen, aprenguin a fer un bon ús d’elles, en fi, s’eduquen d’acord amb la realitat que els envolta.

Al segon capítol es fa una reflexió sobre les TIC i el paper d’aquestes a l’Escola.
Per començar s’estableix una relació entre aquestes i el procés de desenvolupament dels xiquets i les xiquets, per visualitzar l’adaptació progressiva que es fa de les TIC al procés de desenvolupament segons el cicle maduratiu individual de cadascú.
Una vegada ja deixada clara la necessitat d’aplicar les TIC a l’Escola, és de vital importància que aquest treball s’explicités de manera efectiva als documents legals com el PCC, és a dir, l’adaptació d’aquestes a totes les àrees de l’Educació Infantil: descoberta d’un mateix, descoberta de l'entorn i intercomunicació i llenguatges.
Al text també és dóna molta importància al paper del mestre i les TIC. Ací podem dir que com a futures mestres, hem de ser capaces de buscar les eines i recursos necessaris per tal de fer de les TIC un ús productiu, és a dir, hem d’intentar acostar les TIC com un recurs que li amplie i facilite els aprenentatges que rep a l’escola. Les TIC ha de ser una eina que ajude als xiquets a superar-se i enriquir-se en el seu desenvolupament personal i socio-acadèmic.
Per poder dur tot açò a terme, el treball del mestre també ha d’evolucionar, ha de reciclar-se, de col·laborar de forma cooperativa en altres mestres que li poden proporcionar nous coneixements i estratègies educatives sobre les TIC. A més a més ha de tenir en compte que els xiquets de avui en dia tenen, encara que siga mínim, coneixement sobre les noves tecnologies. Per això és necessari que el mestre partisca dels coneixements que els xiquets ja saben sobre les TIC i actue com un guia que poc a poc anirà contribuint a l’ampliació i formació d’aquestos coneixements de manera significativa.
Per tant, si volem fer un ús corrent de les TIC a Infantil hem de ser capaces de reflexionar sobre els canvis en la metodologia, els objectius, la implicació de manera cooperativa de tots els membres de la institució (treball en equip),és adir, de buscar i estudiar els millors recursos per fer de les noves tecnologies un treball significatiu i amb sentit per a tots els alumnes de l’Escola.